Encara que l'home blanc no va començar a utilitzar-la fins a finals de segle XIX, els indis nord-americans portaven diversos segles emprant la part aèria de l'equinàcia per tractar les picades de serps, com a cicatritzant i en diferents malalties infeccioses. El terme echinacea ve d'echinos ("eriçó") per l'aspecte de la zona central de la seva inflorescència, voluminosa i com amb pues. A Europa es va iniciar el seu cultiu i consum sobre 1939 a Suïssa, impulsat pel químic i farmacèutic A. Vogel, que va ser un dels primers a estudiar els seus principis actius. S'usa la flor (inflorescència en realitat) i l'arrel.
Estimulant de les defenses
La seva capacitat immunoestimulant és el més cridaner de l'equinàcia (Echinacea purpurea), i és gràcies a la feina conjunta de molts dels seus principis actius. Té polisacàrids que actuen sobre els macròfags (cèl·lules defensives) a dos nivells, primer potenciant la seva capacitat de produir interleuquines, unes molècules que mantenen activa i coordinada tota la resposta immunitària, i en segon lloc augmentant l'activitat fagocitària d'aquestes cèl·lules, és a dir, la capacitat d'engolir i eliminar partícules estranyes, virus, bacteris, cèl·lules infectades per virus i cèl·lules tumorals. Aquests polisacàrids també estimulen l'acció defensiva d'altres cèl·lules del nostre sistema immune: limfòcits, neutròfils i limfòcits NK (natural killer).
Les alquilamides, també presents a l'equinàcia, així com els derivats de l'àcid cafeic, activen la capacitat fagocitària dels macròfags, i les seves glicoproteïnes actuen directament sobre algunes famílies de limfòcits (cèl·lules defensives) estimulant la producció de citoquines i interferó, unes molècules que coordinen la resposta immunitària en cas d'infeccions víriques, com grips i refredats.
L'eficàcia de l'equinàcia contra algunes infeccions víriques com l'herpes, els refredats o la grip no només rau en el seu efecte immunoestimulant, sinó que a més s'ha demostrat en diferents estudis in vitro (sobre teixits en cultiu) que dos derivats de l'àcid cafeic de l'equinàcia són virostàtics, és a dir, impedeixen la reproducció d'aquests virus.
També ajuda a ...
- Tractar infeccions causades per fongs, com el peu d'atleta.
- Prevenir i alleujar les candidiasis, ja que, s'ha observat que alguns polisacàrids de l'equinacea (fucogalaxyloglucanos i un arabinogalactano) estimulen l'acció defensiva dels macròfags que destrueixen llevats i bacteris parasites.
- Reforçar la pell i mucoses i actuar localment prevenint infeccions víriques a nivell gola i boca. Cicatritzant i reepitelizant.
- En processos infecciosos en general i com antiinflamatori.
GUADALUPE JIMÉNEZ, biòloga
Extret de la revista dietètica i salut núm. 190
